Judo o jiu-jitsu brasiler: quin triar i en què es diferencien de debò
Publicat el · Actualitzat el · Artes Marciales Catalunya
La diferència en una frase, i després el matís
El judo és de peu i es decideix amb una projecció; el jiu-jitsu brasiler és de terra i es decideix amb una submissió. Si dubtes, prova-les totes dues.
El judo comença de peu i busca acabar allà mateix: una projecció neta, amb control i l'altre caient d'esquena, tanca el combat a l'acte. El jiu-jitsu brasiler dona per fet que la cosa acabarà a terra. Dedica gairebé tot el temps a allò que passa després de la caiguda: col·locar-se a sobre, guanyar posició i forçar l'abandonament amb una estrangulació o una palanca.
Les dues són disciplines d'agafada, les dues s'entrenen amb quimono i comparteixen arrel. Per això es confonen. Però un dimarts qualsevol, una sala i l'altra s'assemblen ben poc, i això és el que convé saber abans de pagar la primera quota.
Les dues, d'un cop d'ull
| Judo | Jiu-jitsu brasiler | |
|---|---|---|
| On comença el combat | De peu, agafat a la solapa i a la màniga | Gairebé sempre a terra o des d'una posició pactada |
| Què el decideix | Una projecció neta (ippon) | La submissió, o els punts per posició |
| Impacte | Alt: es cau molt | Baix: molta pressió, poques caigudes |
| Cinturons | Diversos colors abans del negre, amb examen federatiu | Blanc, blau, morat i marró abans del negre |
| Organització | Federació amb llicència i assegurança | Circuits propis; llicència segons l'entitat del centre |
| Centres al directori | 391, a 34 comarques | 72, a 15 comarques |
Vénen del mateix lloc
Jigoro Kano va sistematitzar el judo al Japó a finals del segle XIX a partir d'escoles antigues de jiu-jitsu japonès. Mitsuyo Maeda, format a la seva escola, va acabar al Brasil a principis del XX i hi va ensenyar la família Gracie, que va anar portant el treball cap a terra fins a donar-li un reglament propi.
No són estils rivals, sinó dues branques que es van especialitzar en meitats diferents del mateix problema. El judo també té treball de terra i el jiu-jitsu brasiler també entrena projeccions. El que canvia és on dedica cadascun la major part de les hores.
Com és una classe de judo
La sessió té una forma reconeixible a gairebé qualsevol club. Salutació, escalfament amb desplaçaments, ukemi (les caigudes), uchi-komi (l'entrada a una projecció, repetida desenes de vegades sense arribar a tirar) i, al final, randori, el combat lliure a la intensitat que es pacti. Gairebé tot es fa de peu, agafat a la solapa i a la màniga del company.
Es cau molt. És el que més sorprèn qui arriba de fora: la primera temporada consisteix en bona part a aprendre a estavellar-se contra el tatami sense fer-se mal. Hi ha treball de terra (ne-waza), però amb rellotge: si no avança res, en competició l'àrbitre atura el combat i es reprèn de peu.
Com és una classe de jiu-jitsu brasiler
Aquí el repartiment és el contrari. S'arrenca gairebé sempre des de terra o des d'una posició concreta. Es treballa una seqüència: passar la guàrdia, sortir de sota la muntada, entrar a una estrangulació des de l'esquena. I es tanca amb rondes de sparring que a la sala tothom anomena rolls.
El ritme és més lent i més d'escacs. Molta estona amb el company a sobre, molta resolució de problemes amb poc aire i cap caiguda violenta. I una cosa que als nouvinguts els costa més del que imaginen: es perd constantment. Al principi et sotmetrà gent més petita que tu, una vegada i una altra, mentre intentes recordar on anava la mà.
Reglament i cinturons: aquí se separen del tot
En judo puntua la projecció. L'ippon acaba el combat, el waza-ari suma, i el terra compta però amb temps limitat. En jiu-jitsu brasiler tirar l'altre val dos punts i poca cosa més. Puntua el progrés posicional (passar la guàrdia, muntar-se, prendre l'esquena) i ho decideix la submissió, sense límit de temps a terra més enllà del rellotge del combat.
Amb els cinturons passa una cosa semblant. En judo hi ha diversos colors abans del negre, amb exàmens, i els graus els regulen la Reial Federació Espanyola de Judo i les federacions autonòmiques. En jiu-jitsu brasiler l'adult passa per blanc, blau, morat i marró abans del negre, amb graus intermedis dins de cada color, i el camí sencer es compta en anys. La IBJJF, la federació internacional, publica el seu reglament i el seu sistema de graduació. Per això comparar dues persones pel color del cinturó d'una disciplina a l'altra no diu gran cosa.
Hi ha una altra diferència amb conseqüències. El judo té una estructura federativa consolidada, amb llicència, assegurança esportiva i competició per edats i pesos. En el jiu-jitsu brasiler la competició passa en bona part per circuits propis, com el de la IBJJF, i la llicència i l'assegurança depenen de l'entitat amb què treballi cada centre. No és pitjor per això, però obliga a preguntar qui tramita l'assegurança i què cobreix.
Què demana cada una al cos
El judo té més impacte: caigudes contra el tatami a cada repetició, estirades de solapa i de màniga que carreguen espatlles i esquena, i molta força d'agafada.
El jiu-jitsu brasiler té menys impacte i un altre tipus de desgast: coll, dits, genolls en les posicions de guàrdia i una fatiga molt particular, la de sostenir algú que t'empeny. En els rolls la intensitat es pacta amb el company.
Si arrossegues una lesió, qualsevol de les dues es pot adaptar, però això es parla abans amb el teu professional sanitari i després amb l'instructor, el primer dia. Qui decideix què pot fer el teu genoll és el professional sanitari, no un article ni un cinturó negre.
Quin perfil encaixa en cadascuna
- T'atrau la potència i el moment explosiu. Judo. La projecció que surt bé enganxa d'una manera que el terra no reprodueix.
- Prefereixes resoldre un problema a guanyar un duel físic. Jiu-jitsu brasiler: és un joc de posició i palanques, de pensar amb algú a sobre.
- Vols competir amb un calendari federatiu per edats i pesos. Judo.
- Vas camí de les arts marcials mixtes. Jiu-jitsu brasiler per al terra i judo per a la projecció. Les dues sumen.
Si és per a un nen, en totes dues convé preguntar si hi ha grup infantil propi i separat per edats. La comparativa de karate o judo per a nens i la guia de a quina edat començar ajuden a decidir. I si el que busques és defensar-te, l'article sobre krav maga o defensa personal posa cada cosa al seu lloc.
On es practica cadascuna a Catalunya
Aquí les dades del directori expliquen una cosa que no es veu des de la sala. El judo consta a 391 centres, repartits per 34 de les 40 comarques que tenen algun centre. El jiu-jitsu brasiler suma 72 centres a 15 comarques: 13 al Barcelonès, 13 al Baix Llobregat i 13 al Vallès Occidental.
A la ciutat de Barcelona consten 64 centres amb judo i 13 amb jiu-jitsu brasiler. Abans d'enamorar-te d'una de les dues, mira quina et queda a un trajecte que puguis repetir dos cops per setmana. Si la que t'agrada no té oferta a la teva comarca, compta que t'hauràs de desplaçar.
Com trobar-ho a la teva zona
Comença pel directori filtrat per judo o pel de jiu-jitsu brasiler, i afina per comarca o municipi. Cada fitxa indica la font pública que la confirma i la data de verificació, així que sabràs d'on surt la dada abans de trucar. En judo ho pots creuar amb el llistat de clubs de la Federació Catalana de Judo (web consultat l'octubre del 2026). Per veure un exemple de ciutat, mira jiu-jitsu brasiler a Barcelona o la pàgina de judo al Barcelonès.
Si pots, prova una classe de cada disciplina en setmanes consecutives, amb el record fresc. Dues hores de tatami diuen més que qualsevol comparativa, inclosa aquesta, i et deixaran veure el que de debò decideix: l'instructor i el grup, més que el nom del que ensenyen. Si et queda un dubte sobre el teu cas, ens pots escriure.
