Cinturons de judo: colors, ordre i dan, per a nens i adults
Publicat el · Artes Marciales Catalunya

Els sis kyu i el negre: l'ordre que es troba gairebé sempre
Al judo d'adult, els cinturons de color es compten cap enrere. Són sis kyu, del sisè al primer, i després ve el negre, que és el primer dan. L'escala que trobaràs gairebé sempre és blanc (6è kyu), groc (5è), taronja (4t), verd (3r), blau (2n) i marró (1r). La Viquipèdia recull aquesta seqüència, i afegeix que aquests colors es van introduir a França i s'usen poc al Japó (consultada l'octubre del 2026).
Una dada pràctica confirma l'ordre. Per presentar-se al primer dan, la Federació Catalana de Judo demana el carnet de kyus amb les enganxines de cinturó del groc al marró, tots dos inclosos (normativa d'exàmens de pas de grau, consultada l'octubre del 2026). El blanc és el punt de partida i no porta enganxina.
El que segueix el negre, els dan del segon al sisè, també és del món federatiu. La federació publica continguts d'examen d'1r a 6è dan, i des d'aquí els colors de cinturó ja no són assumpte de qui comença.
Els nens no segueixen la mateixa escala
La Federació Catalana de Judo publica un programa de judo infantil amb una progressió de cinturons per edat. Aclareix que parteix de la proposta de la Real Federación Española de Judo, que és orientativa i flexible, i que cada club català té la seva programació. Dit això, el model és el següent:
| Edat | Cinturó |
|---|---|
| 6 anys | Blanc-groc. |
| 7 anys | Groc. |
| 8 anys | Groc-taronja. |
| 9 anys | Taronja. |
| 10 anys | Taronja-verd. |
| 11 anys | Verd. |
| 12 anys | Verd-blau. |
| 13 anys | Blau. |
| 14 anys | Blau-marró. |
| 15 anys | Marró. |
Cal treure'n dues coses. La primera, que els cinturons de dos colors existeixen per donar metes més properes a un nen, i que hi siguin en un club no en parla ni bé ni malament. La segona, que el model reparteix un cinturó per any, i aquesta cadència és la que t'hauria de semblar normal. Si veus un nen de vuit anys amb marró o un de deu que canvia de color cada trimestre, pregunta qui ho decideix i amb quin criteri.
Per entendre com es planteja una classe infantil, la comparativa de karate o judo per a nens explica què fa un nen al tatami.
Com s'aconsegueix cada cinturó, i qui el signa
Els kyu els gestiona normalment el club. La federació té un carnet de kyus i publica programes, però a la documentació consultada no apareix un calendari d'exàmens per als cinturons de color. El ritme depèn, doncs, del club i del professor.
El dan és una altra lliga. La normativa d'exàmens de pas de grau de la federació (consultada l'octubre del 2026) ofereix diverses vies per accedir a l'examen. Hi ha la via competició, que exigeix un mínim de 50 punts de competició, i la via cursos, amb un nombre mínim de cursos de formació i estades. Existeix també una via tècnica, amb el seu propi examen. I queden la via de recompensa, remesa al reglament de l'Escola Federativa Nacional, i la via èlit o d'alt nivell per a qui competeix en aquesta categoria.
Per al pas de marró a primer dan, la normativa demana a més llicències federatives (tres de consecutives o cinc d'alternes) i haver complert 15 anys. L'examen es fa amb un judogi blanc, mai blau.
Quant es triga: què fixa la federació i què no
No existeix una xifra única de blanc a negre, i la federació no la publica en el que vaig consultar. A la mateixa normativa hi figuren sòls per al primer dan: almenys un any com a cinturó marró si s'hi accedeix per competició o cursos, i almenys dos si és per la via tècnica. Són mínims, no promeses.
Entre un dan i el següent els terminis creixen amb cada grau. Del primer al segon, la normativa demana dos anys per competició o cursos i tres per la via tècnica. Del segon al tercer, tres i quatre, i així fins al sisè dan.
Si un club et diu que en tants anys seràs cinturó negre, el que et diu és una mitjana de casa seva, no una regla del judo. El que sí que és real és que el negre federatiu passa per un examen, amb tribunal, que no es regala amb la quota.
El mateix color no vol dir el mateix a tots els clubs
La mateixa federació ho diu del seu programa infantil: és orientatiu i flexible, i cada club català té la seva programació. Això implica que un cinturó groc d'un club no té per què exigir les mateixes tècniques que el d'un altre. Dins del mateix club, en canvi, el sistema és coherent, i per això serveix preguntar què es demana a cada canvi.
Fora del judo, la diferència és més visible. La guia de cinturons de jiu-jitsu brasiler descriu un sistema amb una altra lògica, amb ratlles dins de cada color i un reglament internacional diferent. I cinturons de karate explica com canvia l'escala segons estil i escola.
El que un color no et dona és una garantia de nivell de combat. Pregunta al professor què s'exigeix per al següent i mira si ho explica amb claredat.
Què preguntar al club sobre cinturons
Quatre preguntes ajuden a no endur-se sorpreses:
- Quin programa segueix el club per als cinturons de color, el de la federació o un de propi?
- Qui decideix cada canvi de color i cada quant s'examinen els grups?
- Es tramita el carnet de kyus de la federació o és un sistema intern del club?
- Cada examen té un cost a part? El directori no recull preus i aquí tampoc els donem.
I una cosa que es mira sense preguntar: de quins colors va la gent del grup. Si tots els nens d'edats diferents porten el mateix cinturó, o si cap no en porta cap al cap d'un any, pregunta per què.
Quant judo hi ha a Catalunya i com trobar-lo a la teva zona
Consten 391 centres que anuncien judo, repartits per 34 comarques i 155 municipis. A la ciutat de Barcelona consten 64 centres amb judo, i al Vallès Occidental n'hi ha 44. Entre les capitals de província amb pàgina pròpia, la de Girona en reuneix 7.
Per trobar el teu, obre el directori filtrat per judo i afina per comarca i municipi. Cada fitxa mostra la font pública que confirma la disciplina i la data de la comprovació. El directori no registra quin programa de cinturons segueix cada club ni si tramita el carnet de kyus, així que aquesta conversa et toca a tu a la classe de prova. Si dubtes entre el judo i la lluita a terra, judo o jiu-jitsu brasiler explica en què se separen.




