Què és l'aikido: origen, com és una classe i on es practica a Catalunya
Publicat el · Artes Marciales Catalunya
La resposta curta: un art sense combat, creat fa menys d'un segle
L'aikido és un art marcial japonès que va crear Morihei Ueshiba (1883-1969). Segons la fundació Aikikai, les tècniques parteixen de trencar l'equilibri del company i s'apliquen sense forçar, amb la idea de sentir-se un amb la parella. A la seva cronologia, la fundació situa el 1942 l'adopció del nom aikido (totes dues pàgines, consultades l'octubre del 2026). La seva base tècnica principal ve del daito-ryu aiki-jujutsu, segons la Viquipèdia (consultada l'octubre del 2026), que recull també influències del maneig de sabre i llança.
La paraula se sol traduir com a "camí de l'harmonia amb l'energia vital", tot i que la traducció canvia segons qui la doni. El que sí que té font és el que Aikikai diu del seu art: no hi ha tornejos ni competicions que decideixin qui és millor. I la Federació Catalana de Judo, que acull l'aikido com a disciplina associada, el descriu com un art que aprofita la força de l'atacant i intenta neutralitzar l'agressió més que derrotar l'adversari (consultada l'octubre del 2026).
L'absència de competició el separa d'una bona part de les disciplines del directori i condiciona com es practica.
Com és una classe, pas a pas
Gairebé tota la classe es fa per parelles i amb un repartiment de papers fix. Una persona és tori, qui aplica la tècnica, i l'altra és uke, qui la rep. S'intercanvien cada poques repeticions. Segons Aikikai, la pràctica es planteja amb cooperació i sense força bruta, i la mateixa fundació adverteix que forçar les tècniques pot causar lesions (consultada l'octubre del 2026).
Això té una conseqüència pràctica que molta gent no espera. Rebre la tècnica és la meitat de l'aprenentatge, i rebre-la inclou caure. L'ukemi, l'art de rebre, abasta caigudes amb rodolament i caigudes estàtiques al lloc. És habitual passar temps a terra des de les primeres classes, així que convé mirar com s'ensenya a caure i a quin ritme.
Molts dojos afegeixen treball amb armes de fusta: el bokken (espasa), el jo (bastó) i el tanto (ganivet). No sempre forma part del programa del principiant, però convé preguntar si n'hi haurà.
Aquests són els termes que sentiràs des de la primera classe.
| Terme | Què vol dir |
|---|---|
| Tori | Qui aplica la tècnica |
| Uke | Qui la rep |
| Ukemi | L'art de rebre: caigudes amb rodolament i estàtiques |
| Bokken, jo, tanto | Espasa, bastó i ganivet de fusta |
| Kyu i dan | Graus de principiant i graus superiors |
Graus i cinturons, sense la taula de colors que veus a internet
La cerca d'"aikido cinturons" retorna taules molt ordenades amb colors i anys. Aquesta uniformitat no existeix. Canvia per escola i per federació.
El que es pot dir amb font: a l'estil Aikikai el sistema és el de kyu i dan, adaptat del judo. Segons la Viquipèdia, els kyu van del 8è a l'1r i els dan de l'1r al 9è, tot i que un altre apartat d'aquesta mateixa pàgina parla d'un 10è kyu per al principiant: el recompte depèn de cada organització. Algunes escoles tradicionals no fan servir cinturons de color als kyu, mentre que d'altres sí, sobretot amb nens.
El que és útil de debò: pregunta quina organització avala els graus del dojo, qui examina i amb quina freqüència. Un grau d'una federació no es trasllada automàticament a una altra.
Per a qui encaixa i per a qui no tant
L'aikido encaixa amb qui prefereix un entorn sense combat, amb un ritme que cada parella ajusta i sense la pressió de mesurar-se. La federació catalana el descriu com a obert a qualsevol, sense aptituds físiques prèvies (consultada l'octubre del 2026). Si comences de gran i amb anys sense entrenar, la guia de començar arts marcials als 40 cobreix les preguntes de fons, i l'aikido figura a la seva taula de formats.
No encaixa tant amb qui busca pegar, suar molt o mesurar-se amb un rival. Si el que trobes a faltar és aquesta part, cop o agafada t'ajuda a decidir entre les famílies.
Serveix per a defensa personal? El que es pot dir i el que no
És el dubte més repetit i el que pitjor es respon a internet. La nostra posició: no et prometrem res. El que sí sabem és que la federació catalana presenta l'aikido com a art de defensa davant d'un o de diversos adversaris (consultada l'octubre del 2026). Aikikai, per la seva banda, cita el fundador dient que l'aiki no és un art per lluitar contra l'enemic.
Convé tenir clares dues coses. Una, que sense competició no hi ha un context obert on mesurar com funcionen les tècniques contra algú que no coopera. L'altra, que cada dojo ho planteja de manera diferent. Si la teva prioritat és la defensa personal, pregunta a la visita quina part de la classe s'entrena amb un atacant que no col·labora i com es gradua aquesta intensitat. La comparativa de krav maga o defensa personal ordena què preguntar segons l'objectiu.
Quina roba, quin material i què portar la primera vegada
El més habitual és començar amb roba esportiva còmoda i sense cremalleres ni butxaques dures, perquè s'agafa i es cau. Després, molts dojos demanen un quimono o similar; pregunta abans de comprar res quina vestimenta exigeixen, perquè canvia d'un lloc a un altre i algunes escoles tenen regles pròpies. Les armes de fusta, si n'hi ha, les sol proporcionar el dojo al principi.
Una classe sol començar i acabar amb una salutació, i s'entra i se surt del tatami amb una certa etiqueta. Si no saps com, pregunta. Ningú no espera que ho sàpigues la primera vegada.
Quant aikido hi ha a Catalunya
És una disciplina minoritària. Consten 91 centres amb aikido, repartits per 24 comarques i 61 municipis. Enfront d'això, el judo consta en 391 centres i el karate en 451. La conseqüència pràctica és que el dojo més proper pot quedar lluny de casa. Aquest trajecte, repetit cada setmana d'hivern, cal comptar-lo dins del pla des del principi.
Al Barcelonès consten 21 centres amb aikido, 14 dels quals al municipi de Barcelona. En altres comarques l'oferta es redueix a pocs punts: a Lleida en consten 5 i a Granollers 2.
Com trobar-ho a la teva zona
Comença per la pàgina d'aikido al directori, que llista les comarques on consta, o filtra directament al directori de centres per comarca i municipi. Cada fitxa indica la font pública que ho confirma i la data en què es va comprovar. Per criteri editorial no assenyalem dojos concrets. Per veure exemples de municipis, mira aikido a Barcelona o a Lleida.
Abans d'apuntar-te, fes una classe de prova amb les preguntes de què preguntar en una classe de prova. Les específiques de l'aikido són aquestes:
- Com ensenyen a caure i a quin ritme.
- Quina organització avala els graus i qui examina.
- Si hi ha grup d'iniciació o s'entra directament al grup general.
- Quina part de la classe es fa amb armes de fusta.
- Quina roba demanen i quan cal tenir-la.
Si a la teva zona no consta cap dojo, comprova disciplines properes com el judo, que comparteix les caigudes i l'agafada. I si coneixes un dojo que falta al directori, escriu-nos pel formulari de contacte amb la font pública que ho confirma.
