Primer dia de classe d'arts marcials d'un nen: què portar i què passarà
Publicat el · Actualitzat el · Artes Marciales Catalunya
El que cal portar cap en una motxilla petita
Roba esportiva còmoda, sense cremalleres ni botons: samarreta i pantaló de xandall o malles. Una ampolla d'aigua amb el seu nom. Xancletes per anar del vestidor a la sala, perquè en les disciplines de tatami s'entra descalç i aquest trajecte no es fa amb els peus nus. I poc més.
Dos detalls que gairebé ningú no anticipa i que l'instructor agraeix: ungles de mans i peus curtes, i el cabell llarg recollit. En les disciplines d'agafada una ungla llarga fa una esgarrapada en el primer minut, i una cua deslligada acaba estirant el cap de la seva propietària. Arracades, rellotges i polseres es queden a casa.
Si el club ha dit que cal kimono, cal. Si no ha dit res, no el compreu encara.
El que no cal comprar encara
Res. Aquest és tot el consell. La primera classe, i sovint les tres o quatre primeres, es fan amb roba d'esport: molts centres ho plantegen així perquè saben que una part dels nens provarà i no continuarà.
L'uniforme es compra quan estigui clar que va de debò, i convé esperar que el club digui la talla. Els judogis i els karategis de cotó solen encongir-se amb les rentades i els nens fan estirades, així que la talla que sembla lògica a la botiga sovint no ho és. Les proteccions arriben més tard, quan apareix el treball de contacte.
| Primera classe | Més endavant | |
|---|---|---|
| Roba | Xandall o malles. | Uniforme (karategi, judogi, dobok) quan el club el demani. |
| Calçat | Xancletes per al vestidor. | Igual. |
| Proteccions | No fan falta. | Quan arribi el combat controlat. |
Un centre que t'empenyi a comprar un lot de material abans de la primera classe t'està ensenyant com treballa. És un dels punts de com triar centre d'arts marcials.
Arribeu amb un quart d'hora de marge
El nen necessita canviar-se sense pressa, veure la sala abans que s'ompli i comprovar pel seu compte que allò no fa por. Entrar corrents amb la classe començada i un grup sencer mirant cap a la porta és una mala manera de començar, i s'evita sortint de casa deu minuts abans.
Aquest marge us serveix també a vosaltres per parlar un moment amb qui farà la classe, que és la conversa més útil del dia.
Què convé dir a l'instructor abans de començar
- Si és la primera vegada que fa un esport en grup. No és el mateix un nen que ve de dos anys de futbol que un que mai no ha trepitjat un vestidor.
- Si li costa el contacte físic o és molt reservat amb desconeguts, perquè ho tingui en compte en aparellar-lo. Si és el teu cas, quin art marcial encaixa amb un nen tímid hi entra al detall.
- Al·lèrgies, asma, una lesió recent o qualsevol condició de salut. Es diu sempre. Si hi ha una pauta mèdica, la marca el pediatre i es trasllada al club tal qual.
- Com es diu i com prefereix que li diguin. Sembla una ximpleria i no ho és: que l'instructor el cridi pel seu nom el primer dia canvia la classe.
Com sol ser la sessió, per dins
L'estructura varia poc entre disciplines, i saber-la per endavant tranquil·litza tothom. Sol començar amb una salutació col·lectiva que en karate o judo es fa de genolls o dret segons el club, i que als nous se'ls explica sobre la marxa. Ningú no espera que un nen de sis anys se sàpiga el protocol.
Després ve l'escalfament, en infantil moltes vegades en forma de joc: curses, relleus, desplaçaments estranys pel tatami. És la part on el nou es relaxa, perquè correr ho sap tothom. Després arriba el bloc tècnic, i aquí el nen farà coses que no li surten davant de companys que en porten dos anys. És normal, és incòmode i dura poc.
El més habitual és que l'instructor el posi amb un alumne veterà o amb un altre principiant i li demani menys que a la resta. Al final sol haver-hi un joc, un estirament i la salutació de comiat.
En judo, les caigudes apareixen aviat. La Federació Catalana de Judo inclou les caigudes, la coordinació i la lateralitat entre les capacitats que es treballen (pàgina consultada l'octubre del 2026), així que no t'estranyi veure el teu rodant pel tatami el primer dia. Al directori consten 391 centres amb judo i 451 amb karate.
El nen que s'agafa a la teva cama i no vol entrar
Passa, i no diu res de dolent ni del nen ni del club. El més útil és preguntar abans del primer dia com ho solen fer amb els nous que es bloquegen a la porta, perquè cada club té la seva manera. Una pràctica freqüent és que l'instructor s'acosti i l'acompanyi dins; una altra, que el nen miri la classe sencera des de la vora i entri un altre dia. Les dues són opcions legítimes.
La nostra opinió, que no és la d'un especialista: allargar la negociació a la porta rarament ajuda, i convé deixar que el club porti aquest moment. Si la por és intensa, es repeteix en altres situacions o va a més, la conversa és amb el pediatre, no amb l'instructor.
On us poseu vosaltres
On digui el club, i en silenci. Hi ha centres amb zona de pares i d'altres que prefereixen que no hi hagi públic les primeres setmanes, perquè els nens es giren a cada moment a buscar la seva família. Les dues polítiques tenen sentit.
Si podeu quedar-vos, aprofiteu per mirar quatre coses que diuen més del club que el seu web:
- Si l'instructor corregeix els nens pel seu nom o només dirigeix des del davant.
- Com tracta el que ho fa pitjor.
- Si els del grup tenen de debò l'edat del vostre.
- Com surten en acabar.
El guió complet d'aquesta observació és a la classe de prova: què mirar i què preguntar.
El que convé evitar, i es veu sovint, és corregir el teu fill des de la banda. El poses en la posició impossible d'atendre dos adults alhora.
El viatge de tornada i les setmanes següents
En sortir, molts nens diuen que ha anat bé i no volen parlar-ne més. Si voleu saber alguna cosa, les preguntes concretes (quin joc heu fet, amb qui t'ha tocat) solen donar més conversa que un "t'ha agradat?".
I una advertència sobre les expectatives: l'entusiasme del primer dia diu poc. El que compta és si les setmanes següents hi va sense discutir cada vegada. El portal KidsHealth descriu que la motivació inicial pot caure quan arriba la part de l'esforç (consultat l'octubre del 2026). Si al cap de tres o quatre setmanes continua sense voler anar-hi, parla amb l'instructor i mira el grup i l'horari abans que la disciplina; què fer si el teu fill vol deixar les classes n'ordena les opcions.
Si encara esteu triant, quin art marcial triar per a un nen compara les opcions infantils habituals.
Com trobar una classe a prop de casa
El directori filtra per disciplina, comarca i municipi, i cada fitxa indica de quina font pública surt la dada i quan es va comprovar. Comença pel directori filtrat per judo o per karate i concreta per comarca o municipi.
L'oferta no es reparteix per igual. El Barcelonès reuneix 403 centres i el Tarragonès 70, i altres comarques en tenen bastants menys. La marca de classes per a nens és parcial: només la porten 225 dels 1845 centres, perquè moltes fitxes parteixen de llistats federatius que no detallen els grups per edat. Molts centres amb grup infantil no la tenen, així que si no hi consta, truca i pregunta abans de descartar-lo. Si el trajecte és llarg, l'horari pesa tant com la disciplina.
Per criteri editorial no assenyalem centres concrets: això ho decideix la visita. Si una fitxa té una dada que no quadra amb el que us han dit al centre, escriviu-nos i ho revisem.
